L’acomiadament nul, segons l’art. 55.5 de l’Estatut dels Treballadors, és aquella rescissió contractual de forma unilateral d’un contracte laboral per part de l’empresa que atempti contra les llibertats públiques i drets fonamentals d’un treballador.
Casos on l’acomiadament seria considerat nul:
1.- Acomiadaments fonamentats en una causa discriminatòria. En aquest cas resulta d’aplicació l’art. 14 de la Constitució Espanyola, que prohibeix la discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altres circumstància personal o social. Es protegeix sobretot l’embaràs, lactància, i maternitat i paternitat.
2.- Acomiadaments que vulnerin qualsevol dret o llibertat fonamental. Per exemple la garantia a la indemnitat.
3.- Acomiadaments produïts durant els períodes de suspensió del contracte per maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs o la lactància natural o malalties derivades d’aquests processos. Aquesta protecció s’estén fins a 9 mesos després del naixement, adopció o acolliment.
4.- Acomiadaments produïts durant l’embaràs.
5.- Acomiadaments de treballadores víctimes de violència de gènere quan exerceixin els seus drets reconeguts a la Llei.
6.- Acomiadaments en frau de llei. Es consideren com a tal aquells que haurien de considerar-se acomiadaments de caràcter col·lectiu però es realitzen d’altre manera per no aplicar els requisits que marca la legislació per aquests processos.
Cal recordar: que només l’autoritat judicial pot determinar la nul·litat d’un acomiadament!
Forma de l’acomiadament nul:
Tal i com hem apuntat, l’acomiadament nul ho és a causa de la seva motivació i la declaració judicial que així ho qualifica. Per tan, no es un tipus d’acomiadament com a tal, sinó una conseqüència del contingut del mateix.
Per tant un acomiadament disciplinari o objectiu pot ser considerat nul.
Conseqüències de la nul·litat d’un acomiadament:
Les conseqüències venen regulades al art. 113 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (LRJS) com també el propi art. 55 de l’Estatut dels Treballadors també en fa menció.
Les conseqüències són clares:
– Readmissió del treballador/a de forma immediata.
– Abonament dels salaris de tramitació (quantitats que l’empleat/da hauria percebut si hagués seguit treballant).
Indemnització per acomiadament nul:
En els casos que s’hagi determinat en seu judicial, que l’acomiadament és nul, a més de l’obligació de readmissió i pagament de salaris de tramitació, hi pot haver una conseqüència afegida que és la condemna a l’empresa a pagar una indemnització per danys morals.
Aquesta indemnització es troba regulada al art. 183 LRJS.
Per qualsevol dubte, en parlem!
