L’acomiadament disciplinari és la decisió de l’empresa d’extingir la relació laboral que té amb el seu treballador o treballadora, quan ha incorregut en incompliments greus i culpables.
Causes:
Les causes venen regulades al art. 54 de l’Estatut dels Treballadors. Aquestes són:
- Faltes d’assistència o puntualitat repetides i injustificades.
- Indisciplina o desobediència.
- Ofenses verbals o físiques al empresari o a les persones que treballen a l’empresa o als familiars que convisquin amb ells.
- La transgressió de la bona fe contractual, així com l’abús de confiança en el desenvolupament del treball.
- La disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal o pactat.
- L’embriaguesa habitual o toxicomania si repercuteix negativament en el treball.
- L’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l’assetjament sexual o per raó de sexe al empresari o persones que treballin a l’empresa.
Aquesta llista no és taxativa, ja que els convenis col·lectius de cada sector, poden recollir (i així sol passar habitualment), una llista de faltes molt greus, on la conseqüència també pot ser l’acomiadament disciplinari.
Com es realitza un acomiadament disciplinari?
L’acomiadament disciplinari s’ha de notificar per escrit al treballador o treballadora.
Ha de constar de forma detallada l’incompliment greu i culpable que hagi realitzat la persona treballadora.
En el cas que l’empresa tingui representant legal dels treballadors, l’acomiadament disciplinari també se’ls hi ha de notificar, per tal que en tinguin coneixement.
Es pot cobrar l’atur després d’un acomiadament disciplinari?
La resposta és si, sempre hi quan l’empresa no opti per la seva readmissió o sigui qualificat com a acomiadament nul.
Un altre requisit és que la persona treballadora acomiadada compleixi amb els requisits de cotització per poder accedir a la prestació.
Acomiadament disciplinari per disminució continuada i voluntària del rendiment de treball normal o pactat.
La causa regulada al art. 54.2.e) ET és una de les causes més utilitzades per les empreses. Però perquè un acomiadament al·legant aquesta causa sigui considerat procedent, l’empresa haurà d’acreditar de forma inequívoca i objectiva aquesta disminució continuada i voluntària del rendiment del treballador/a.
El Conveni 158 OIT estableix que l’acomiadament ha de ser causal i exclou com a causa extintiva del contracte de treball el simple desistiment empresarial. Davant aquesta situació, de la impossibilitat d’acomiadar sense causa, moltes empreses que volen acomiadar als seus treballador/es, quan no hi ha causes justificades, acudeixen a la “disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal o pactat”.
En la majoria d’aquests casos, l’empresa acabarà reconeixent la improcedència de l’acomiadament, a no ser que pugui acreditar que realment el rendiment de treball del seu treballador/a ha disminuït. Perquè això sigui així han de concórrer tres requisits:
- Una efectiva disminució del rendiment amb una quantificació de la activitat normal exigible.
- Una continuïtat en la conducta.
- Hi ha voluntat, quan no hi ha cap causa objectiva aliena a la voluntat del
treballador/a.
