Acomiadament disciplinari: improcedent per no donar audiència prèvia al treballador
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha declarat improcedent un acomiadament disciplinari sense audiència prèvia al treballador afectat, requisit que marca l’art. 7 del Conveni 158 de la Organització Internacional del Treball (OIT).
Per acomiadar un treballador de forma disciplinària s’han de complir uns certs requisits formals (per exemple: notificació per escrit indicant els fets i en quina data es van produir). Si s’incompleixen aquests requisits l’acomiadament pot ser considerat improcedent o fins i tot nul en cas de situacions protegides (embaràs, paternitat, maternitat, etc.)
A més, si un treballador és representant legal dels treballadors o delegat sindical, per acomiadar-lo s’ha de tramitar a través d’un expedient contradictori, on si es dóna audiència al treballador afectat i als altres representants dels treballadors.
Els convenis col·lectius, en la regulació del règim disciplinari, també poden estendre aquesta obligació d’audiència prèvia a altres casos.
Però el que ha dictaminat el TSJ de Balears és que el requisit de l’audiència prèvia s’hauria d’aplicar a qualsevol acomiadament disciplinari, encara que el conveni col·lectiu no ho contempli i que el treballador no sigui representant legal dels treballadors.
El Tribunal considera que s’ha d’aplicar el Conveni de la OIT, que fins ara era ignorat, i que disposa que “no s’ha de donar per acabada una relació de treball d’un treballador per motius relacionats amb la conducta o el seu rendiment abans que se li hagi ofert la possibilitat de defensar-se dels càrrecs formulats contra ell, a menys que no pugui demanar-se raonablement a l’empresa que li concedeixi aquesta possibilitat”.
Consumir alcohol mentre es treballa, no justifica l’acomiadament
El Tribunal Superior de Justícia de Múrcia declara improcedent un acomiadament d’un treballador que consumia habitualment alcohol durant la jornada laboral. El Tribunal creu que aquesta conducta no és suficientment greu per acreditar la extinció de la relació laboral, ja que no va quedar clar que el treballador estigués ebri i que les seves facultats físiques i mentals disminuïssin per exercir la seva feina.
L’empresa va avalar l’acomiadament en base l’art. 54.2 de l’Estatut dels Treballadors. Els seus apartats d) i e) diuen literalment: “transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança en el desenvolupament del treball.” I l’apartat f): “l’embriaguesa habitual o toxicomania com a fets que repercuteixen greument en el treball”.
En aquesta ocasió, la relació entre empresa i treballador no era gaire bona, havent demandes prèvies per altres temes. En aquesta ocasió el treballador va demandar per acomiadament improcedent. El Jutjat Social de Múrcia, en Primera Instància, va declarar que l’acomiadament era procedent. El fallo va ser recorregut en Suplicació pel treballador acomiadat, demanant la revisió dels fets declarats provats.
Finalment el TSJ va declarar la improcedència de l’acomiadament al considerar que, si que va quedar acreditat que hi havia consum de begudes alcohòliques per part de l’actor, però que no es va poder establir que aquest consum afectés en la seva conducta productiva ni que sobrepassés els límits d’alcohol per la conducció. Que el treballador bevia per acompanyar l’esmorzar i dinar. Per tan la Sala diu clarament que no va quedar justificat que les facultats del treballador quedessin disminuïdes, i que per tan no procedeix aplicar la sanció màxima establerta en el dret laboral.
Si tens dubtes d’alguns dels temes parlats en les sentències, en parlem!
