Reconegut el dret a gaudir d’un permís laboral al registrar-se com a parella de fet.
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justícia de Murcia ha concedit a una treballadora la llicència establerta al conveni col·lectiu pel matrimoni al entendre que “en harmonia a la normativa constitucional” que la parella de fet, legalment constituïda, ha de tenir els mateixos beneficis administratiu i jurídics.
La Sala estima el recurs interposat per una treballadora i reconeix el seu dret a gaudir d’un permís establert al conveni col·lectiu en les mateixes condicions com si es tractés d’un matrimoni, i condemna a l’empresa a concedir dit permís o a abonar una quantitat equivalent al salari d’aquests dies.
La recurrent i la Sala entenen que s’ha de donar a les parelles de fet la mateixa consideració jurídica i administrativa que es dóna als matrimonis, equiparant-los, encara que el mateix conveni col·lectiu no ho reculli expressament.
La resolució recorda que la ordenança municipal (del cas concret) estableix al seu art. 10 que l’ajuntament “donarà a totes les parelles de fet o unions no matrimonials de convivència inscrites en aquest Registre la mateixa consideració jurídica i administrativa que dóna als matrimonis, excepte que la normativa en vigor disposi el contrari o exigeixi determinats registres documentals, de fet, o de qualsevol altre tipus, als corresponents efectes”. I explica que en aquest cas, cap normativa disposa del contrari.
La resolució no és ferma encara, i es pot interposar recurs de cassació per unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem. Restarem a l’espera.
L’Audiència Nacional es pronuncia sobre la validesa d’un sistema automàtic de registre de jornada.
En el cas de la sentència, les centrals sindicals actores interposen demanda de conflicte col·lectiu enfront una entitat bancària impugnant el sistema de registre de jornada interposat en dita entitat, al·legant que dit sistema:
1.- Permet al treballador que declari la hora d’inici de la seva jornada (obrint l’aplicació).
2.- Una vegada indicada la hora inicial, el sistema calcula l’hora de sortida automàticament, tenint en compte les jornades partides.
3.- El registre no permet anotar mensualment cap altre pausa en l’horari que s’assigna.
4.- El treballador ha d’anotar la hora de sortida, tancant la aplicació.
5.- Quan les hores realitzades superen a les de l’horari calculat pel sistema per dit treballador, el registre digital classifica l’excés d’hores, per defecte, com hores personals. Cal validació posterior del superior.
6.- Els apunts de l’aplicació es poden canviar manualment, de forma posterior, si bé el registre que es trasllada als RLT no permet saber quantes vegades s’ha modificat.
7.- L’empresa compleix amb les exigència de posada a disposició als representants dels treballadors entregant un arxiu en Excel, o no figura la identificació dels treballadors, només un nombre d’ordre correlatiu amb una assignació que no es facilita.
Els demandants consideren que el registre no és vàlid, ja que a la informació que es dóna al RLT no es faciliten les dades sobre els canvis que els treballadors efectuen al registre, i que no és objectiu ni fiable. Creuen que és un sistema auto declaratiu que no permet registrar totes les pauses.
L’Audiència Nacional, respecte aquestes pretensions conclou:
1.- La fiabilitat del sistema queda garantida amb la aplicació informàtica implementada per l’empresa on es registren els apunts de cada treballador.
2.- La informació que s’ha de facilitar als RLT ha de ser el registre final de la jornada, no de les modificacions.
3.- No considera necessari registrar cada una de les pauses.
4.- Sense perjudici de les facultats de control de l’empresari i responsabilitats del treballador, no es pot condicionar a un superior que les hores en excés siguin treball efectiu o no.
5.- La Sala recorda que les dades relatives al registre de jornada (art. 34.9 ET) determina que l’empresa ha de posar a disposició dels RLT, mensualment, els registres de jornada de tots els treballadors, per facilitar les facultats de vigilància i control. Per tant aquestes funcions estan minvades si els RLT no coneixen la identitat dels treballadors al qual es refereix cada registre.
Conseqüentment, l’AN estima parcialment la demanda i declara:
- Per un costat que l’empresa ha d’eliminar la autorització a posteriori del superior perquè la hora autodeclarada sigui la que realment consti al registre de jornada com treballa efectiu.
- Per altra banda, incloure a la informació que es proporciona a la RLT la identitat, província, i població del treballador que correspon l’apunt.
Si tens dubtes sobre alguns dels temes tractats a les sentències, en parlem!
