La persona treballadora incorre en una falta quan incompleix de forma culpable les seves obligacions laborals. La jurisprudència ha assenyalat que qui té la facultat d’elegir les sancions previstes per cada grau de falta és una facultat exclusiva de l’empresari.
L’art. 58 de l’Estatut dels Treballadors indica que els treballadors podran ser sancionats per la direcció de l’empresa en virtut d’incompliments laborals, d’acord amb la graduació de faltes i sancions que s’estableixen en:
– Les disposicions legals, com és el propi Estatut dels Treballadors.
– Conveni col·lectiu aplicable.
L’Estatut dels Treballadors:
Recull tres formes de sancionar els treballadors:
– Acomiadament disciplinari.
– Suspensió de sou i feina.
– Amonestació verbal o per escrit.
En aquest sentit l’Estatut és molt més genèric, i només indica tres tipus de graus de gravetat de les sancions: molt greus, greus i lleus.
Per conèixer la graduació de les penes, s’ha d’acudir al conveni col·lectiu.
El conveni col·lectiu:
Cada conveni col·lectiu s’encarrega de recollir les sancions en funció de la gravetat dels diferents comportaments de les persones treballadores.
Normalment els convenis estableixen de forma molt àmplia els diferents comportaments sancionables, i queda definit quin tipus de falta és lleu, greu o molt greu.
En el cas que ho conveni no tingui règim disciplinari propi, l’empresa ha de ponderar i valorar ella mateixa la gravetat de la conducta, per tal d’imposar un tipus de sanció o altre.
Prescripció de les infraccions i faltes:
L’article 60 de l’Estatut dels Treballadors indica el termini en dies naturals, de la
prescripció, des del moment que l’empresa ha tingut coneixement dels fets. Aquests
són:
– Faltes lleus: 10 dies.
– Faltes greus: 20 dies.
– Faltes molt greus: 60 dies.
Límits en les sancions:
No es pot sancionar de forma diferent a la marcada per l’Estatut o els convenis col·lectius. És a dir, per exemple, no es pot determinar una sanció com a molt greu si el conveni ho estableix com a lleu. Com no es podrà sancionar amb més del que indica el propi conveni en funció de la gravetat de la sanció.
Ha d’existir sempre proporcionalitat entre la falta comesa i la sanció.
Com a sanció mai poden ser reduïdes les vacances, minorar altres drets de la persona treballadora o tocar el seu salari.
Per últim, una mateixa conducta no pot ser sancionada dues vegades (principi non bis in idem.
Procediment d’imposició de les sancions:
Sol venir regulat al conveni col·lectiu. El propi Estatut diu que les sancions de les faltes greus i molt greus requereixen de comunicació escrita al treballador/a fent constar la data i els fets que ho motiven.
Si el treballador/a que ha de ser sancionat és Representant Legal dels Treballadors, abans d’imposar una sanció molt greu, s’ha d’obrir un expedient contradictori. Algun conveni també ho estableix per la resta de treballadors, segons la tipologia de falta.
Davant faltes molt greus, sempre és obligatori comunicar-ho als representants legals dels treballadors, comitè o delegats de personal, si n’hi haguessin.
Què pot fer la persona treballadora?:
La persona treballadora pot impugnar la sanció que se li hagi imposat mitjançant papereta de conciliació que haurà de ser presentada dins els 20 dies hàbils següents a la seva comunicació.
Si la teva empresa t’ha imposat una sanció o ets empresa i has de sancionar algun dels teus treballadors/es, en parlem!
