Una sentència del Tribunal Suprem ha descartat la nul·litat automàtica de
l’acomiadament per causes econòmiques derivades de la COVID-19, i l’ha qualificat com a improcedent. Aquesta sentència ens parla sobre la coneguda “prohibició d’acomiadar” de l’article 2 del RDL 9/2020 en el context de la crisis sanitària provocada per la Covid-19 i conclou que si un acomiadament s’ha produït al marge del previst en la citada normada no s’ha de qualificar com a nul.

El Tribunal Suprem ha estat qui ha dictat aquesta sentència per donar resposta a un recurs de cassació per unificació de doctrina.

El Jutjat Social de Primera instància que va conèixer aquest procediment va declarar la improcedència de l’acomiadament. Aquesta sentència va ser recorreguda davant la Sala Social del TSJ del País Basc. Aquest va determinar que l’acomiadament havia de ser nul, seguint la postura de diferents procediments judicials previs.

Però finalment aquesta sentència tanca un gran debat jurídic que hi ha hagut fins aleshores i des de l’inici de la pandèmia.

La nota de premsa del Tribunal Suprem assenyala el següent:

“La sentència conclou que l’acomiadament desconeixent el previst en tal norma no ha de qualificar-se com a nul, excepte que existeixi alguna dada específica que així ho justifiqui (vulneració d’un dret fonamental, vulneració de les normes procedimentals sobre acomiadament col·lectiu, concurrència d’uns circumstància subjectiva generadora d’especial tutela). S’argumenta a tal efecte el següent:

1.- Ni la referida norma conté una verdadera prohibició, ni les conseqüències que hi hagi un acomiadament fraudulent comporten la seva nul·litat, excepte que existeixi previsió normativa expressa (com succeeix en el cas d’elusió del mecanisme de l’acomiadament col·lectiu). De la mateixa manera, tampoc acudir al ERTO apareix com una obligació.

2.- La qualificació de l’acomiadament com a nul es descarta perquè les previsions sobre el tema (tan al Estatut dels Treballadors com a la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social) ignoren el suposat frau.

3.- Quan apareix una extinció del contracte de treball acordat per l’empresa i no tingui causa vàlida s’ha de qualificar segons la legislació laboral vigent, tan per la especialitat d’aquest sector del ordenament com per la pròpia remissió de l’art. 6.3 Codi Civil (qualificant com a nuls els actes contraris a les normes imperatives i prohibitives “excepte en aquelles que hi hagi un efecte diferent pel cas de la contravenció).

En definitiva, el Tribunal Suprem descarta que es pugui declarar la nul·litat automàtica de l’acomiadament acordat sense causa vàlida durant la pandèmia de la Covid-19, encara que contravingui l’art. 2 del Real Decret Llei 9/2020, inclinant-se a qualificar-lo com a improcedent.”

Tens dubtes? En parlem!!!!