El blog d’aquest mes havia de tractar amb la novetat més important que hi hagut aquest passat mes de novembre. El Tribunal Suprem va dictar una sentència on establia que les empreses no poden acomiadar de forma disciplinària als seus treballadors i treballadores sense obrir un tràmit d’audiència prèvia.

Es va tenir coneixement de la decisió a partir d’un comunicat emès pel Poder Judicial, on el Tribunal Suprem ha establert que els treballadors tenen dret a un tràmit d’audiència prèvia abans de ser acomiadats disciplinàriament.

El propi Tribunal estableix que aquest tràmit només és exigible pels acomiadaments
“nous”.

En la sentència nº1250/2024 de 13 de novembre de 2024, el TS estableix que conforme l’art. 7 del Conveni 158 de la OIT no es pot donar per acabada la relació laboral sense oferir al treballador la oportunitat de defensar-se dels càrrecs formulats, excepte que no sigui raonable exigir al empleador que concedeixi aquesta possibilitat. Això obliga a les empreses a obrir un espai per tal que els empleats i empleades puguin realitzar les al·legacions que creguin convenients sobre els fets que li són imputats.

Aquesta decisió és important ja que el Tribunal Suprem ha modificat la seva doctrina anterior, que basada en l’art. 55 de l’Estatut dels Treballadors, no establia la exigència de l’audiència prèvia en els processos d’acomiadament disciplinari a menys que el propi conveni col·lectiu ho exigeixi o en casos on estan involucrats els representants dels treballadors.

Per tant a partir d’aquest fallo, qualsevol acomiadament disciplinari exigirà una audiència prèvia, permetent a les persones treballadores presentin la seva postura davant les acusacions realitzades per l’empresa.

Les reaccions a aquesta sentència són variades, n’hi ha que creuen que és un gran avenç en les garanties i drets de les persones treballadores davant la indefensió que genera un acomiadament disciplinari sense tenir la oportunitat de ser escoltats.

Però el que si és cert és que la sentència planteja molts interrogants sobre la seva aplicació i l’abast de la nova doctrina preocupa la seva aplicació. El que es demana és una regulació on es defineixi el procediment de l’audiència prèvia, ja que en el mateix text no s’estableix com s’ha de realitzar aquest tràmit ni els terminis, com tampoc les excepcions a l’audiència prèvia. El TS no detalla les circumstàncies que justificarien la no exigència a l’empleador de complir amb l’audiència prèvia. Aquest fet fa que es cregui que es generaran diferents interpretacions judicials creant encara més controvèrsia.

Haurem d’anar veient com es desenvolupa aquest tema, i poder oferir les màximes garanties possibles.

Qualsevol dubte en parlem!