Recollim tres resolucions recents dels Tribunals Superiors de Justícia que aborden qüestions d’interès en matèria d’acomiadament disciplinari, adaptació de jornada i incapacitat permanent.
1. Acomiadament disciplinari improcedent d’un treballador que va abandonar el seu lloc de feina sense avisar.
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha declarat improcedent l’acomiadament disciplinari d’un treballador que va abandonar el seu lloc de treball després d’una discussió amb un company, sense avisar l’empresa.
Tot i que l’abandonament injustificat del lloc de treball constitueix una infracció laboral, el Tribunal considera que, en aquest cas, la conducta no presentava una gravetat suficient per justificar la màxima sanció disciplinària.
La Sala destaca que no es va acreditar cap risc per a la salut dels altres treballadors, cap accident laboral ni un perjudici empresarial especialment qualificat. Per aquest motiu, aplica el principi de proporcionalitat i considera que l’acomiadament no estava justificat.
La sentència condemna l’empresa a readmetre el treballador amb l’abonament dels salaris deixats de percebre o, alternativament, a pagar una indemnització de 11.462,27 euros.
2. Dret a teletreballar el 100% de la jornada per tenir cura d’un familiar
El Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha reconegut a una treballadora el dret a prestar serveis en règim de teletreball durant el 100% de la jornada per poder tenir cura de la seva mare, diagnosticada d’Alzheimer i amb un grau de discapacitat del 65%.
La resolució posa especialment l’accent en l’article 34.8 de l’Estatut dels Treballadors, que obliga l’empresa a negociar les sol·licituds d’adaptació de jornada.
En aquest cas, el Tribunal considera que l’empresa no havia dut a terme un procés real de negociació, sinó que havia denegat directament la petició de la treballadora. Per tant, reconeix el dret a l’adaptació sol·licitada mitjançant el teletreball.
No obstant això, la Sala desestima la reclamació d’una indemnització per danys morals i vulneració de drets fonamentals.
3. Incapacitat permanent total per a una logopeda amb pèrdua auditiva greu
El Tribunal Superior de Justícia d’Astúries ha confirmat el reconeixement d’una incapacitat permanent total per a la professió habitual d’una logopeda que patia una important pèrdua auditiva.
El Tribunal considera que la hipoacúsia afecta directament una de les funcions essencials de la professió de logopeda: la comunicació amb els pacients. Per aquest motiu, la treballadora no pot desenvolupar adequadament la seva professió habitual.
La Sala, però, no reconeix una incapacitat permanent absoluta, ja que considera que la treballadora conserva capacitat per desenvolupar altres activitats laborals que no requereixin unes exigències comunicatives similars.
La pensió reconeguda correspon al 55% de la base reguladora, en tractar-se d’una incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna.
Qualsevol dubte en parlem!
