L’art. 233-14 del Codi Civil de Catalunya estableix: “1. El cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada té dret a una prestació compensatòria que no excedeixi el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte el dret d’aliments dels fills, que és prioritari. En cas de nul·litat del matrimoni, hi té dret el cònjuge de bona fe, en les mateixes circumstàncies.”
Es tracte d’una prestació que neix com a conseqüència d’un perjudici en la situació econòmica d’un dels cònjuges posterior a la separació o divorci, que ha de ser compensada amb el pagament d’aquesta prestació.
La prestació compensatòria ha de ser sol·licitada per un dels cònjuges que es trobi en aquesta situació de desequilibri econòmic, i el jutge no la pot determinar si l’afectat/da no ho sol·licita.
Quan es pot sol·licitar?
Únicament en el moment de la crisis matrimonial, ja que es tracte de compensar el desequilibri econòmic que ha tingut lloc en el moment de la separació o divorci. Per tan, sinó es sol·licita en aquest moment, posteriorment ja no es podrà demanar.
És temporal o indefinida?
Per norma general és una prestació temporal, a excepció que concorrin una sèrie de circumstàncies que aconsellin acordar-la de forma definitiva.
Què es té en compte per fixar la quantia de la prestació?
No existeix cap taula o barem per poder fixar la quantitat de la prestació compensatòria. Però si que hi ha una sèrie d’elements que intervenen per poder fixar dita quantitat. Aquests són:
- La situació econòmica resultant dels cònjuges. Es valorarà segons la possible compensació per raó de feina o possibles atribucions derivades de la liquidació
del règim matrimonial. Per tan, abans de quantificar la prestació s’haurà d’efectuar la liquidació del règim de comunitat de béns. - La realització de tasques familiars, en el cas que aquestes hagin reduït la capacitat dels cònjuges a obtenir ingressos.
- Les perspectives econòmiques previsibles dels cònjuges tenint en compte l’edat, estat de salut i la manera d’atribuir la guarda i custòdia dels fills comuns (si és el cas). Cal valorar doncs les circumstàncies personals de cada cònjuge, la preparació professional, edat, salut, etc. ja que pot condicionar per accedir al
mercat laboral novament. - La duració de la convivència.
- Les noves despeses familiars del deutor.
Com es pot pagar?
El Codi Civil català contempla dues maneres de pagament: en forma de capital o de prestació.
Cal mencionar que un cop establerta la forma de pagament, la quantia es pot modificar a la baixa, si millora la situació econòmica de la persona que rep la prestació o bé empitjori la situació econòmica de la persona que la paga.
Si tens dubtes sobre aquest tema, en parlem!
