El Jutjat de lo Contenciós-Administratiu nº 2 de Vigo ha dictat la primera sentència, ja ferma, declarant el dret a una empleada de la llar a cotitzar per la contingència de desocupació (atur).
En la sentència, de 17 de març de 2022 nº 68/2022, aplica la doctrina dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va establir el passat 24 de febrer que la normativa espanyola no pot excloure de les prestacions per desocupació a les empleades de llar per ser discriminatori i contrari al dret comunitari.
Inaplicació de la normativa discriminatòria:
El TJUE responent a la qüestió prejudicial presentada pel mateix Tribunal de Vigo, ha considerat que l’art. 215.d) de la LGSS que exclou del sistema de seguretat social per empleades de llar la prestació per desocupació, és contrari a la Directiva 79/7 d’Igualtat de tracte. Aquest col·lectiu està format majoritàriament per dones. En base aquesta doctrina, el Jutjat ha resolt la demanda que va presentar una empleada de la llar on sol·licitava que es declarés el seu dret a cotitzar per la prestació d’atur.
El Jutjat de Vigo recorda que el nostre ordenament constitucional configura com a essencial al garantia de prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, sobretot en el cas de l’atur i que la impossibilitat que les empleades de llar puguin ser beneficiàries d’aquesta prestació és conseqüència de la falta de previsió per la seva cotització (segons arts. 25.1.d) i 264.1 de la LGSS).
La sentència rebutja que hi hagi factors objectius ni finalitat legítima que avali aquesta limitació i considera paradoxal la argumentació de la Tresoreria de la Seguretat Social. Aquesta sosté que un augment de l’acció protectora pot afectar negativament al volum d’ocupació i paral·lelament incrementar les xifres del treball il·legal o frau social. La sentència diu que no s’ha de renunciar als objectius legítims de la política social.
Afegeix a més, que el desemparament generat per la falta d’acció protectora transcendeix a la simple impossibilitat de percebre la prestació d’atur. Per exemple per accedir a algunes ajudes o prestacions socials es requereix haver esgotat la prestació per desocupació, per tant els empleats de la llar ja queden exclosos al accés aquesta ajuda perquè no poden cobrar dita prestació.
Per això, essent eficaç a sentència del TJUE al ordenament espanyol, i per tan inaplicable l’art. 251.d). de la LGSS, el Jutjat de Vigo declara el dret a la demandant a cotitzar com a empleada de la llar per la contingència d’atur. No atén, però, a la pretensió de l’aplicació retroactiva d’aquest pronunciament al moment de la seva sol·licitud.
El reconeixement del dret a cotitzar per atur es produirà el moment de la sentència, però tindrà plena efectivitat fins la que Llei ho desenvolupi.
